Sinopsis

L’any 1888, a Whitechapel, el barri més marginal del Londres del moment, van començar a aparèixer cossos de prostitutes degollades i esbudellades. Tot i els esforços de la policía i de la gent del barri, l’assassí mai no va ser descobert i encara ara es desconeixen els motius i la identitat del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la historia moderna.

L’Esbudellador de Whitechapel reviu els esdeveniments de la mà d’aquells que els van viure en primera persona i que mitjançant una espiral de secrets, pactes, desitjos i traïcions ens transportaran directament al Londres de finals del XIX, tot desvetllant què va passar realment en aquells carrers boirosos prop del Tàmesis, uns fets que van marcar un abans i un després en una societat en plena redefinició, que van provocar l’aparició de la premsa groga tal i com la coneixem ara i que sobretot, ens acosten al límit de la condició humana. A Whitechapel hi ha un secret que ha estat amagat durant més d’un segle… res no és el que sembla.

Marga Parrilla

Nascuda a Badalona (1986) passa la infància i l’adolescència fent teatre al Círcol Catòlic de la seva ciutat natal. Obté la llicenciatura de periodisme (2008) a la Facultat de Comunicació Blanquerna de Barcelona mentre treballa de periodista teatral a la revista digital Teatralnet, on s’encarrega durant dos anys de la secció audiovisual. Inicia els estudis de Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any 2009 i s’estrena en la direcció teatral amb Sara i Eleonora, de Carles Batlle (La Riereta, 2009) i Autarquia ben entesa o Cargol Treu Banya, de Jordi Melendres (Insitut del Teatre, 2010). Com a dramaturga i directora ha buscat contínuament la manera d’unir el seu coneixement en l’àmbit de la comunicació i el teatre i, amb aquesta voluntat, escriu i dirigeix Tardor fora ciutat (2011), Boira sobre el Sena (2012-13), Allò que semblava una joguina (2012) i Entra una dona àrab (2013). L’estiu del 2012 realitza una col·laboració a l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett amb l’activitat dedicada als autors emergents Un menú teatral, on hi presenta les peces Veus i L’Abraçada. L’any 2014 la companyia La Gruta Teatre, dirigida per Gerard Iravedra, posa en esce- na Casus Belli, on l’autora continua investigant sobre la comunicació i la política.

Exerceix com a ajudant de direcció al Concert Dramatitzat de Flor de Nit (Teatre Condal, 2011) sota la direcció de David Pintó i posteriorment agafa el mateix rol a l’obra dirigida i escrita per Oriol Estefanell, Pell de Rinoceront (Scanner, 2012), a l’obra dirigida por Jordi Vilà, La porta Rashô (Teatre Estudi, 2013) i al musical dirigit per Empar López i Pedro Pardo La Monyos (Teatre del Raval, 2014). També realitza una assistència de direcció a l’òpera L’Eclipsi sota la direcció de Xavier Albertí (TNC, 2014).

L’última producció que ha estat sota la seva direcció ha estat L’Esbudellador de Whitechapel, co-escrita i co-dirigida amb Oriol Estefanell (Teatre del Raval, 2014).

Oriol Estefanell

Nascut a Barcelona, es forma a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic i es llicenciaa l’Institut del Teatre de Barcelona en Direcció escènica i Dramatúrgia. Desprès de cursar el grau mig d’estudis musicals al Conservatori Josep Maria Ruera de Granollers, i de treballar com a músic en l’enregistrament de diversos CD, deixa de banda la seva carrera musical per a centrar-se en el teatre. Abans d’entrar a l’Institut del Teatre escriu, dirigeix i interpreta obres com Cinc (2006) i A reveure, Occitània (2008), i dirigeix Restes humanes sense identificar o la veritable història de l’amor, de Brad Fraser (2009). Un cop dins l’Institut del Teatre, dirigeix El retaule del flautista, d’Emili Teixidor (2009), L’home que va deixar la ciutat a les fosques, de Gemma Rodríguez (2009), Barbablava, de Dea Loer (2010) o L’amant, de Harold Pinter (2011). També s’inicia com a ajudant de direcció en produc- cions com Tardor fora ciutat, de Marga Parrilla (2010), Gust de cendra, de Guillem Clua (2011), Atemptats contra la seva vida, de Martin Crimp (2011), Els Baixos Fons, de Màxim Gorki (Teatre Nacional de Catalunya, 2012) o Boira sobre el Sena, de Marga Parrilla (2013). L’any 2012 participa junt amb altres dramaturgs a Un menú teatral, de l’Obrador d’Estiu de la Sala Beckett, presentant les obres El carreró i Judith. Aquell mateix any crea la seva companyia de teatre, Teatre de l’Escriny, i comença a escriure i a dirigir els seus propis textos, amb títols com Pell de rinoceront (2012) o La Plaça, Cessi n’est pas un délogement (2012). Més endavant estrena la seva primera òpera, Al llindar del fum (2013), dirigida per Josep Sala i a finals de l’any següent, 2014, estrena L’Esbudellador de Whitechapel al Teatre del Raval del qual n’és co-autor i co-director. El seu últim projecte és Sine qua non (2015), escrita i dirigida per ell mateix.