Sinopsis

Els nens desagraïts està basada en uns fets reals que van començar als anys vuitanta. A Sant Gregori, un poble prop de Girona, es reunia una comunitat de famílies –liderada per la “Mare”, autoproclamada “Missatgera de Déu”– que va decidir abandonar els cercles d’amistats per agermanar-se en una rígida comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa mentre esperaven la fi del món. En aquesta comunitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per trobar-se amb el món més enllà del seu bosc, aïllat de tot.
Amb aquesta obra es tanca la trilogia sobre la família, iniciada amb La terra oblidada i continuada amb La pols.

Llàtzer Garcia

Girona, 1981. És autor i director teatral. Ha escrit Au revoir, Lumière (2003, Premi Ciutat de Sagunt), Sweet nothing (2007, Premi Ciutat d’Amposta), Vent a les veles (2009, Premi Marqués de Bradomín, Círculo de Bellas Artes de Madrid), Ens hauríem d’haver quedat a casa (2010, Festival Temporada Alta, Sala Muntaner), Kafka a la ciutat de les mentides (2011, Festival Grec), La terra oblidada (2012, Premi Ciutat de Gandia, SalaFlyhard, Sala Atrium), La pols (2014, Premi de la Crítica i Premi “Serra d’Or”, SalaFlyhard, La Villarroel, Teatro Fernán Gómez), Sota la ciutat (2015, Temporada Alta, Teatre Lliure), L’última nit del món (2016, SalaFlyhard) i Els nens desagraïts (2017, Premi de la Crítica, Temporada Alta, Sala Beckett), entre d’altres. També és autor de peces breus com Ara em toca a mi, Doppelgänger i Jericó. Ha signat les adaptacions de Les cròniques Marcianes de Ray Bradbury (2017, Temporada Alta) i Sopa de pollastre amb ordi d’Arnold Wesker (2018, Biblioteca de Catalunya). Algunes de les seves obres estan traduïdes al castellà i a l’anglès i la majoria publicades. Ha dirigit la pel·lícula de La Pols, estrenada al Festival de Málaga 2016.

ENLACES DE INTERÉS

Títulos publicados en la colección